Ajuntament de Barcelona

Descripció

El Saló de Cent, en el seu estat actual, és un compendi d’una part de la història institucional del govern municipal de Barcelona. El seu aspecte actual és el resultat d’intervencions successives en el temps.

Construït pel mestre d’obres Pere Llobet el 1369, és un dels millors exemples de l’arquitectura gòtica civil catalana. Es caracteritza pels espais diàfans amb un sostre pla, en què les seccions de bigues de fusta alternen amb arcs de pedra. El seu nom fa referència al fet que en aquest saló es reunia el Consell de Cent establert pel rei Jaume I, encara que al segle XIV només hi havia tres seccions de bigues. Al 1860 es va ampliar aquest Saló afegint-hi dues seccions idèntiques a les anteriors.

La decoració actual és d’Enric Monserdà, que va guanyar el concurs que es va convocar el 1914 per a la decoració del Saló de Cent. Ell va dissenyar els domassos a les parets laterals, en els quals es van brodar en vellut, setí i or, els escuts d’armes dels diversos municipis annexats a Barcelona que avui formen els districtes de la Ciutat, i també hi figura l’any de l’annexió de cada municipi. En aquest projecte es va refer el terra amb la iconografia dels gremis de la ciutat que formaven part del Consell de Cent. Un altre element és el retaule d’alabastre de la paret central que —acabat el 1924— on apareixen diversos motius històrics de la ciutat.

Avui en dia, al Saló de Cent és on se celebren els actes més significatius de la ciutat, com per exemple el lliurament de les medalles d’honor de la ciutat, la presa de possessió dels regidors, els matrimonis civils i esdeveniments commemoratius, entre d’altres.

Feu la visita

Descripció 

Situat al costat del Saló de Cent, l’any 1860 es va construir una sala on els regidors poguessin debatre els aspectes més importants de la política municipal.

La taula presidencial està envoltada per cinquanta escons de fusta dividits en dos blocs i de dues tribunes, per al públic i per a la premsa.

L’últim divendres de cada mes (excepte a l’agost) tenen lloc les sessions del Consell Plenari.

Feu la visita

Descripció 

Dissenyat per Josep M. Sert l’any 1929, el seu nom fa referència a les cròniques que Ramon Muntaner i Bernat Desclot van escriure al segle XIV sobre l'expedició de la Companyia Catalana a Orient dirigida per Roger de Flor. Les pintures murals representen diversos episodis de les batalles dels almogàvers en la seva lluita contra els turcs. 

Actualment s’utilitza per a rodes de premsa, jornades i actes institucionals.

Feu la visita

Descripció

L’entrada pel carrer Ciutat es va construir el 1399 quan es va fer la façana gòtica de l’Ajuntament. En aquella època, el Saló de Cent no tenia accés directe al carrer, s’hi accedia a través del pati. Per això, el Consistori va encarregar al mestre d’obres Arnau Bargués que construís una façana per la Casa de la Ciutat que estigués en concordança amb la importància de la institució i que va acabar donant el seu nom al tros de carrer on està situada. Aquesta entrada s’obre els dies de portes obertes de l’Ajuntament.

Feu la visita

Descripció 

Està formada per arcs sostinguts per columnes amb capitells decorats. En un dels capitells es pot llegir la data MDLXXVII (1577). Les finestres i les gàrgoles del pis superior són també del segle XVI.

Feu la visita

Descripció 

L’Escala d’Honor connecta el vestíbul de la planta baixa amb la galeria gòtica i el Saló de Cent. Va ser construïda el 1894 per l’arquitecte municipal Pere Falqués. El disseny actual és de l’arquitecte Adolf Florensa, que la va reformar el 1929.

Feu la visita

Descripció 

Durant les obres del 1929 es va construir aquesta escala, que connectava l’espai on hi havia hagut l’escrivania del primer pis. Està decorada amb tres grans arcs cecs de marbre negre, per això s’anomena Escala Negra. El 1931, el pintor Miquel Viladrich va pintar un mural d’oli sobre fusta que es va fer encaixar sobre els tres arcs. El tríptic es titula Barcelona, cap i casal de Catalunya.

Feu la visita

Descripció 

A continuació de la Sala del Treball es troba el despatx oficial d’Alcaldia. 

Decorant les parets hi ha obres dels pintors Joan Miró, Ramon Casas, Pablo Picasso, Isidre Nonell i Antoni Tàpies.

Feu la visita

Descripció

Situat a l’extrem dret de la façana principal de la plaça de Sant Jaume hi ha el Saló de la Ciutat. El sostre està decorat amb pintures de Ricard Canals. L’any 1929, Ricard Canals va fer la decoració pictòrica del sostre, que és una al·legoria al lema de la Junta de Comerç del segle xviii “La terra ens dona el fruits i les ones del mar, les riqueses”. Malauradament, el pintor va morir i el Saló va quedar inacabat fins al 1964, any en què el pintor Antoni Vila Arrufat en va fer la decoració mural a les parets sobre la història de Barcelona. Hi va representar els ibers, la colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, la Barcelona Comtal, la construcció de les catedrals medievals, Barcelona i el principat de Catalunya i Cristòfor Colom al Saló del Tinell.

Feu la visita

Descripció

El despatx d’honor de la primera autoritat municipal dona a la plaça de Sant Jaume i es va decorar arran de les millores suscitades per l’Exposició del 1929, amb un conjunt de destacables pintures murals, obra de Xavier Nogués. Els diferents murals se centren en una temàtica típicament catalana mitjançant una al·legoria de la Barcelona del segle xix: els indians com a representació del comerç amb Amèrica; el senyor Esteve com a paradigma del conservadorisme del barceloní botiguer, treballador i estalviador; la representació de la seva Auca al Liceu; la industrialització i modernització de la ciutat durant el segle xix, i l’últim mural, que representa la influència de les novel·les de cavalleria en la Renaixença catalana.

Feu la visita

Descripció

Situada a l’extrem esquerra de la façana de la plaça de Sant Jaume, està decorada amb murals de fusta que narren la màxima expansió de la ciutat de Barcelona del segle xiii al xvi, simbolitzada per la distribució geogràfica dels consolats de mar que el rei Jaume I va autoritzar establir pel Mediterrani.

Els autors són Evarist Mora, que va idear el projecte el 1958, i Joan Garganté, que en va fer la marqueteria. 

Hi ha prop de cent tipus de fusta natural i excepte el vermell intens, el groc pur i alguns verds, la resta de colors són tots donats per la tonalitat pròpia de la fusta escollida.

Feu la visita

Descripció

L’any 1961 es va encarregar al pintor Josep Obiols la decoració de la Sala del Bon Govern. Els temes que omplen totes les superfícies de les parets són la concòrdia, la justícia, el consell, la fe, la pulcritud, el treball i la llei (es poden llegir a la part superior de les parets), característiques en les quals s’ha de basar el bon govern municipal.

Feu la visita

Descripció

Sortint de la Sala del Bon Govern i anant cap a la zona d’Alcaldia es troba la Sala del Treball, que serveix de distribuïdor de les dues ales de la planta noble. 

El projecte de la pintura mural és de Ramon Rogent, del 1958, però el va dut a terme el seu deixeble Joan Bosco Martí, atesa la mort per accident de Ramon Rogent el 1960.

Les pintures murals de color i estructures cubistes representen una al·legoria que ret homenatge als gremis i oficis en què s’ha fonamentat i consolidat la grandesa de Barcelona.

Feu la visita

Descripció 

En aquest vídeo podreu veure l’evolució de la institució municipal des de la seva creació al segle XIII amb el Consell de Cent fins a l’actual Ajuntament.

A la seu de l’Ajuntament de Barcelona, la Casa de la Ciutat, hi conviuen una successió d’estils i formes diversos, amb estructures constructives, distribucions dels espais i elements decoratius molt diferents entre ells. Cada un d’ells és indicador de períodes i esdeveniments fonamentals de la història de Barcelona i també de Catalunya.